Fado i bacallà desperten els sentits

Lluny de la zona moderna, al Barrio Alto els carrers ens porten un olor de mar i ens transporten a èpoques antigues on els pescadors eren els amos dels carrers. És en aquesta zona on el fado té els seus bars amagats dels turistes que es queden en allò superficial. Aquí, el fado és més que música. És l’ànima dels lisboetes, que cantant ens mostren el seu caràcter sentimental, més aviat mediterrani i no atlàntic que és el que els pertocaria. El fado, trist per definició, deixa de ser-ho quan t’arriba al cor, amb aquella veu nostàlgica que canta només acompanyada d’una guitarra portuguesa. Una veu que et posa els pèls de punta i et recorda les desgràcies humanes. Perquè les cançons de fado tenen lletres espectaculars, sinó que li diguin a Amalia Rodrigues o a Dulce Pontes. El fado és melancolia, nostàlgia o les petites històries del dia a dia de la gent dels barris més humils, però també és frustració i fatalisme cap a la vida. Per entendre una mica millor què és el fado, no hi ha ningú millor per explicar-ho que la inqüestionable Amalia Rodrigues, la referent en aquest món:

“Amor, celos,

ceniza y fuego,

dolor y pecado.

Todo esto existe;

todo esto es triste;

todo esto es fado”.

Amalia Rodrigues “Tudo isto é fado”

Entre bars i cases de fado, trobem la cerveseria més antiga de Portugal, la Cervejaria Trindade, ja al barri de Chiado. Ambientada en un monestir, amb parets plenes de mosaics i rajoles amb infinitat d’escenes, els cambrers també van vestits de monges i la cervesa és feta per ells mateixos. Aquí trobem els millors bacallans de la ciutat, amb una àmplia gamma de varietats. Per alguna cosa diuen que Lisboa és la ciutat que té 365 receptes, una per cada dia de l’any, per cuinar-lo. Crec que venir a aquesta cerveseria és una de les millors experiències perquè, encara que no hi ha fado, el menjar i la cervesa és exquisit. El cambrer de la barra ens serveix unes cerveses mentre fem coa i ens pregunta, un altre cop, de quin equip som. Li diem que del Barça i se li ilumina la cara, perquè ell odia Cristiano Ronaldo. Això sí, si no es vol haver d’esperar molt, s’ha de venir a sopar amb l’horari europeu, o sigui, sobre les 19 hores.