Una mica més enllà de Lisboa

Més enllà del Tajo hi ha vida, encara que ja no sigui a la ciutat de Lisboa. Des de qualsevol part que dóna al riu, es pot veure com una figura observa Lisboa. Una estàtua impassible al pas del temps, protegeix la ciutat. És el Crist – Rei situat a dalt d’un turó d’Almada, el poble d’enfront. Per arribar a aquesta colossal estàtua de cent metres d’alçada que obre els braços a qualsevol que s’hi acosti, s’ha d’atravessar primer el riu. I no hi ha millor manera, per un illenc, que fer-ho a través de vaixells – busos que surten des de l’estació Cais do Sodre. Un camí d’aproximadament quinze minuts però que dóna temps per assaborir i redescobrir la grandària del Tajo. Sempre ho he dit que l'aigua tan dels rius com dels mars pels illencs és necessària per viure, perquè, almenys jo, no podria viure tota la vida lluny del mar.

A ningú se li escapa que aquest Crist – Rei és la còpia del Crist Redemptor que hi ha a Rio de Janeiro. Conta la història que el cardenal de Lisboa quan va viatjar a Brasil va quedar tan enlluernat per la bellesa del crist, que va decidir que Portugal havia de tenir-ne un. Avui en dia, a més, el crist representa la pau que va evitar al país entrar a la II Guerra Mundial.

Des dels cent metres d’alçada, la vista és d’aquestes que entretallen la respiració. Sempre m’han agradat les altures. Tot i que em donen respecte, m’agrada poder veure les coses amb perspectiva. Des d’aquí d’alt, es poden veure coses que no apreciem des d’abaix. Tot i que els cotxes i les persones són més insignificants, aquí el paisatge agafa una força impressionant. A davant, tenim Lisboa sencera als peus. Unint la ciutat amb Almada el famós pont 25 d’Abril, símbol de la ciutat i que em recorda al pont metàl·lic de Barcelona. A l’esquerra, el riu continua el seu curs cap a l’Atlàntic, mar que, en un dia assolellat, és pot veure des de les altures.

Tornem a la Lisboa original, la que captiva i enamora. Tornem al barri de Chiado però aquest cop per passar-nos-hi una estona més amb el nostre amic i artista Fernando. Tot i ser una estàtua immòbil i inalterable pel pas del temps, Fernando Pessoa està allà, mirant a qui vulgui ser mirat, observant el caminar dels lisboetes i dels turistes. Pessoa, emblema dels lisboetes i, m’atreviria a dir, de portuguesos, conversa silenciosament amb tot aquell que es vol asseure al seu costat per compartir una bona estona.